UGT SANITAT GIRONA
- 29 oct 2020
- 3 Min. de lectura

ET VOLS JUBILAR ? DONCS ARA NO ET TOCA !!

Actualizado: 30 oct 2020

LA JUBILACIÓ MINI MANUAL UGT SANITAT GIRONA

.pdf

Descargar PDF • 592KB

Més del 60% dels treballadors sanitaris tenen intenció de jubilar-se de forma anticipada. Són majoritàriament professions on socialment se’ns vincula als rols tradicionals de gènere femení, i no són reconegudes suficientment les greus condicions laborals a les que estem sotmesos.

Ens normalitzen la duresa psicològica, l'estrès o l'esgotament emocional que provoca el contacte permanent amb el sofriment, el dolor, la malaltia i, a vegades, la mort. Per això, no s'estan adoptant les mesures de compensació que ajudin a protegir la nostra salut, també en l'última etapa de la nostra vida laboral.

Patim riscos biològics (contagis per ferides, punxades...), químics (medicaments perillosos, al·lèrgies a material...), físics i mecànics (sorolls, il·luminació, temperatures inadequades, sobrecàrrega física, riscos de caigudes, radiacions ionitzants...) o les agressions físiques i verbals.

Aguantem serveis de manera permanent i continuada al llarg de tot el dia i l'any, la qual cosa requereix que es treballi per torns a les nits, festius i caps de setmana.

Tot això impedeix a l'organisme adquirir hàbits naturals de conciliació de la son, alimentació i descans, l'alteració del qual, demostrat per multitud d'estudis científics, afecten la seva salut i benestar psicosocial.

L’ Organització Internacional del Treball (OIT) conclou que els professionals de torn de nit perden 5 anys de vida per cada quinze anys de treball. Les dones que treballen en torn de nit presenten una major mortalitat amb risc de mort d'un 11%.

Certament, la suma de professionals de la salut en relació amb altres professions com som bomberes, policies o pilots, és substancialment més alta i això fa tremolar al legislador a l'hora de posar els recursos. Greuge Comparatiu i Mirada curta dels que no veuen que la falta endèmica de professionals per als pròxims anys està creant un còctel de difícil solució.

La principal repercussió esdevé en els treballadors sanitaris, amb una enorme càrrega de treball i estrès. Aquest esgotament pot evolucionar cap a una manca de motivació, absentisme, somatitzacions, crisis nervioses i malalties, o fer que els treballadors emigrin o optin per treballar en altres camps.

I la segona serà sobre el mateix sistema sanitari públic, que haurà de lluitar per mantenir l’oferta de serveis, amb professionals amb inferioritat de condicions, tant numèriques com físic-psicològiques.

Si algú vol posar fil a l'agulla a aquesta situació, sense matar la gallina dels ous d'or i sense minvar la voluntat de servei dels professionals, caldrà que posi sobre la taula, d'una vegada per totes, tres coses:

Voluntat Recursos de millora Capacitat Innovació

Per cercar un model de treball per als professionals de més de 55 anys, amb més flexibilitat en les seves condicions laborals, que motivi als professionals a allargar la seva vida laboral. Cal assumir que no tots arribem amb les mateixes condicions a l’edat de jubilació, ni totes les situacions laborals són iguals. Cal entendre que no tothom arriba a determinades edats amb capacitat per realitzar les feines habituals.

Per exemple, a la categoria d’ Auxiliars d’ Infermeria , especialment en torn de nit, es dona una major proporció en la intenció de jubilació davant d’altres categories , degut a que tenim mes carregues físiques i més patologia osteo-articular. Així també, els qui treballen en àrees mèdiques, arriben en millors condicions als 65 anys per a continuar treballant, que els homòlegs que treballen en àrees quirúrgiques o d'urgències (malgrat que la burocràcia també mati).

Cal primer Reconèixer la penalitat i plantejar sortides dignes a aquelles persones amb capacitats de treball disminuïdes i/o mes fràgils.

Reconèixer que la necessitat de llargs períodes formatius condicionen els temps de cotització i per tant cal introduir fórmules de cotització incrementada per atendre a la reducció necessària del temps de treball.

Allargar la vida laboral no per decret, sinó cercant fórmules de transició que permetin que un professional pugui continuar aportant sense morir en l'intent. Noves fórmules de jubilació parcial. Per tant la solució és adaptació de la dedicació i la penalitat a l'edat i a la fragilitat i no al contrari. No penalitzar ni al que ha de jubilar-se anticipadament i menys al que pot i vol continuar aportant.

Ens calen nomes fórmules de reducció parcial de la jornada, per tal d’allargar en el temps l’activitat professional

Perquè això passi, i no serà perquè els sindicats no faci temps que ho demanem, cal que les administracions (Estat i Generalitat) i les empreses sanitàries facin una reflexió:

Cal fer d'una vegada la revisió de Normativa Estatal i Autonòmica, ara que estan revisant el sistema de pensions, per donar suficiència financera. És un moment ideal per fer canvis. I finalment, les empreses tant públiques com privades, posin al seu compte de resultats la necessitat d'introduir un capítol d'inversions que es digui:

JUBILACIÓ i TREBALL DIGNE PER LA SALUT DELS NOSTRES SANITARIS GRANS !!